Quo Vadis Justícia ?

Envers la situació de la justícia al nostre país i al fil de determinades actuacions, resolucions i opinions de l'estament judicial, Consell General del Poder Judicial inclòs, us deixo aquesta reflexió de la Lidia Santos que a més de semblar-me interessant, i per això la recomano, comparteixo en tots els seus termes.

QUO VADIS JUSTÍCIA?

En poc temps hem conegut un seguit de resolucions judicials que, sumades a altres actuacions en l’àmbit de la justícia, encenen totes les nostres alarmes sobre la deriva que sembla estar adoptant la justícia i que fan necessari començar a fer públics els tocs d’alerta.

Ahir vàrem conèixer amb estupor la sentència recaiguda al Jutge Baltasar Garzón per la seva instrucció en el cas de corrupció anomenat “Gürtel” i que afecta al PP. De fet, l’únic condemnat de moment pel cas Gürtel és el jutge que el va instruir. Desproporcionada, duríssima de llenguatge, i amb un rerefons que fàcilment posa en qüestió principis bàsics d’un procés amb garanties, la sentència contrasta amb el caràcter extremadament extraordinari amb el que els tribunals han abordat la prevaricació dels jutges o la facilitat amb que jutges sancionats per corrupció en el exercici de la seva professió son reincorporats després a la carrera judicial. És sense cap mena de dubte un avís per a navegants: existeix la casta dels intocables (recordem el cas Naseiro) i, a més, ara manen.

Pocs dies abans aviem conegut també aquesta troballa de la ciència penal que deu ser el concepte de “la responsabilitat penal irrellevant” que serveix per exonerar als militars del cas Yak 42 i, indirectament, al seu cap polític d’aleshores, Sr. Trillo. Fins al moment sabíem que la responsabilitat penal existeix o no, i que si existeix, després poden haver atenuants, eximents taxades per la llei però una responsabilitat penal irrellevant és un oxímoron radical i desvergonyit.

També hauríem de recordar, i cóm!, que es pot actuar per omissió: algú té noticia de cap actuació en l’exasperant instrucció de més de tres anys del cas Palau? Hi ha un fumus que només pot ser interpretat o com a claudicació o com a incúria.

A tot això afegiríem les (contra) reformes anunciades pel Ministre de justícia i en particular les que afecten al CGPJ i al TC, òrgans molt sensibles el CGPJ per a un control eficient del Poder Judicial, i el TC clau de volta del sistema autonòmic i de llibertats i garanties. Primer s’han creat les condicions per fer difícil el seu funcionament i la seva renovació i, un cop en el poder, el PP i amb majoria absoluta, proposa les reformes que eliminaran el caràcter contramajoritari d’aquests òrgans impedint la seva funció de control i contrapoder.

Una justícia que no garanteixi l’equanimitat i la imparcialitat tan com la independència és la millor garantia per a la corrosió de la societat, per això en la nova etapa que hem iniciat haurem de treballar de manera decidida no sols per mantenir i prosseguir el procés de modernització i millora del servei públic de la justícia dut a terme pels governs socialistes sinó, que em temo, caldrà lluitar per lo més obvi, pel respecte als principis més bàsics d’una justícia democràtica.

Lídia Santos i Arnau.