Procès a un jutge

Els veritables crims en aquest cas són les desaparicions, no la investigació encetada pel Jutge Garzón

'Los verdaderos crímenes en este caso son las desapariciones, no la investigación de Garzón. Si, como parece probable, estos fueron crímenes en contra de la Humanidad bajo el derecho internacional, la amnistía española de 1977 no podría absolverlos legalmente. Los presuntos perpetradores están muertos en su totalidad, y Garzón detuvo su investigación largo tiempo atrás, transmitiendo la jurisdicción a tribunales locales de España en las áreas donde se exhumaron víctimas.'

Aquest paràgraf de l'editorial de The New York Times sintetitza perfectament el fons de la qüestió que no és una altre que impedir que un Jutge investigui possibles crims contra la Humanitat comesos des de l'inici de la guerra civil espanyola i fins el final de la dictadura franquista.

Que la premeditada acció de grups d'extrema dreta, un sindicat i ni més ni menys que la Falange Española de las JONS es personin i aconsegueixin participar en un procediment contra un jutge no es pot entendre com a una actuació legítima en un estat democràtic, perquè el seu objectiu té una càrrega política de profunditat que no es pot obviar. Volen impedir la recuperació de la memòria històrica a la que tots els ciutadans tenim dret. A data d'avui encara moltes famílies desconeixen què va passar amb els seus familiars durant la llarga nit de la dictadura, els desapareguts que encara es poden trobar en fosses comunes.

Com ha apuntat el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, 'No m'agradaria que els falangistes guanyaran de nou la batalla', en referència al resultat de la Guerra Civil. A mi tampoco

La legalitat vigent i la llei d'amnistia de 1977 no poden passar per sobre de la legalitat internacional i no poden servir d'excusa per obviar la indignitat que significa que el nostre país no pugui investigar crims contra la humanitat comesos durant el franquisme ni reparar la memòria de les víctimes.

En aquest cas, no es tracta tant de defensar a un jutge que ha demostrat al llarg de la seva trajectòria professional la seva capacitat de treballar amb total independència -una de les premisses bàsiques de la judicatura- sinó també de la defensa dels drets humans.

La justícia no passa pel seu millor moment i la valoració que els ciutadans fan és molt negativa, però el procés obert contra Baltasar Garzón pensem que ultrapassa una línia que mai s'hauria d'haver acceptat per part de tan alta instància, perquè el Tribunal Suprem no és un jutjat d'instrucció qualsevol i amb aquesta actuació també està en tela de judici la seva credibilitat i amb ella, la del nostre sistema judicial.

Espero que, com va dir Martin Luther King, " la nostra generació no s'hagi de lamentar tant dels crims dels perversos, com del estremecedor silenci dels bondadosos" .