'Los verdaderos crímenes en este caso son las desapariciones, no la investigación de Garzón. Si, como parece probable, estos fueron crímenes en contra de la Humanidad bajo el derecho internacional, la amnistía española de 1977 no podría absolverlos legalmente. Los presuntos perpetradores están muertos en su totalidad, y Garzón detuvo su investigación largo tiempo atrás, transmitiendo la jurisdicción a tribunales locales de España en las áreas donde se exhumaron víctimas.'
Aquest paràgraf de l'editorial de The New York Times sintetitza perfectament el fons de la qüestió que no és una altre que impedir que un Jutge investigui possibles crims contra la Humanitat comesos des de l'inici de la guerra civil espanyola i fins el final de la dictadura franquista.
Com ha apuntat el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, 'No m'agradaria que els falangistes guanyaran de nou la batalla', en referència al resultat de la Guerra Civil. A mi tampoco
La legalitat vigent i la llei d'amnistia de 1977 no poden passar per sobre de la legalitat internacional i no poden servir d'excusa per obviar la indignitat que significa que el nostre país no pugui investigar crims contra la humanitat comesos durant el franquisme ni reparar la memòria de les víctimes.
La justícia no passa pel seu millor moment i la valoració que els ciutadans fan és molt negativa, però el procés obert contra Baltasar Garzón pensem que ultrapassa una línia que mai s'hauria d'haver acceptat per part de tan alta instància, perquè el Tribunal Suprem no és un jutjat d'instrucció qualsevol i amb aquesta actuació també està en tela de judici la seva credibilitat i amb ella, la del nostre sistema judicial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario